Durant la dècada dels anys trenta l'aparició de l'Actuació Valencianista d'Esquerra de Barcelona va significar l'enquadrament polític d'una part de la població valenciana resident a Catalunya. Creada entre la fi del 1931 i el principi del 1932, l'AVE es va constituir en una entitat d'esquerres, valencianista i amb una clara idea de Països Catalans. Sota la defensa d'aquests principis polítics, l'AVE va intentar seguir el model dominant de la Catalunya republicana, és a dir, Esquerra Republicana de Catalunya. I ho va fer establint-hi una estreta col·laboració política i demanant el vot als valencians establerts a Catalunya per al partit dels presidents Macià i Companys, com també un suport absolut al procés autonòmic català. Alhora, des de la seva vocació pancatalana, l'AVE va intentar traslladar el model d'ERC al País Valencià organitzant viatges a les comarques valencianes, on va portar destacats membres d'Esquerra. Així doncs, durant el període 1932-1937 l'AVE de Barcelona va crear un pont de comunicació molt fluida entre Catalunya i el País Valencià amb l'esperança que el nacionalisme i autonomisme del Principat servís de model per a la recuperació de la personalitat política i cultural valenciana.