Les memòries d’adolescència de Rosa Regàs ens transporten a la crua postguerra barcelonina, on el republicanisme de la seva família va esdevenir tabú i les noves convencions socials anul·laven tota llibertat individual. Uns anys en els quals la por, el fervor religiós i el maniqueisme moral marcaven la pauta de conducta de la societat i que van conformar, per negació, el caràcter d’una dona contestatària i inconformista que es va acabar rebel·lant. Amb aquestes pàgines coneixem la Rosa Regàs més jove, la que és obligada a aprendre a cosir i a planxar, la que descobreix l’amor i la passió i la que ben aviat s’inicia en els goigs i els patiments de la maternitat. Però, sobretot, distingim la dona amb inquietuds intel·lectuals i amistats de gran rellevància cultural a qui cap circumstància podrà aturar. «En els moments de lucidesa em preguntava, ¿Aquest món on he anat a parar, és aquell món ple d’atractius que em moria per descobrir? ¿El que em portaria a conèixer altres realitats, el mateix que m’obriria portes a altres coneixements que em farien lliure?»