"Gràcies a la meva feina de fotoperiodista he tingut la sort de viatjar per tot el món i descobrir grans meravelles, però també grans desgràcies de la nostra societat: prostitució infantil, catàstrofes, pandèmies, pobresa i fam extremes, guerres..., provocades per l'egoisme i la indiferencia d'alguns governants. De tota manera, a cada viatge, independentment del destí, he pogut comprovar com tothom, petits i no tan petits, necessitem compartir experiències, perdre la vergonya i posar-nos el nas vermell, fer del somriure una teràpia, ja que la millor expressió de l'ésser humà és el somriure."Amb aquest llibre, i per mitjà de la meva càmera, he volgut compartir les experiències que he viscut de prop a Kosovo, Guatemala, Iraq, Palestina, Algèria, Mali i Colòmbia i reclamar que no perdem mai el somriure, aquest somriure que tothom portem a dins. Espero que potser algun dia aquest bé tan valuós serà reconegut com a patrimoni de la humanitat." (Kim Manresa)Kim Manresa (1961) fa i publica les seves primeres fotografies als 14 anys, època en què a més comença a viatjar. Ha estat fotoperiodista de La Vanguardia des de 1985 i ha col·laborat amb l'agència VU de París. La seva obra s'ha pogut veure en més de mil exposicions en diferents països i és autor d'una vintena de llibres de fotografia d'entre els quals destaquen: El Día que Kadi perdió parte de su vida (1999); Prostitución infantil en Brasil (2001), amb David Dusster; Barcelona nit (1990); El Molino (1992); La Sombra del Toro (1996) i Los Olvidados (2004), amb Juan Gonzalo Betancur. Ha guanyat 25 premis de fotoperiodisme nacionals i internacionals, i ha estat seleccionat per la revista Photo com un dels millors fotògrafs europeus.