En el marc de la transformació urbana i econòmica de la ciutat durant els anys vuitanta i noranta, la promoció de la qualitat de vida i de la cohesió social ha estat un objectiu assenyalat dels programes de l'Ajuntament de Barcelona. La tradició municipalista de la ciutat va facilitar la superació de l'herència del franquisme, amb polítiques socials basades en l'acció municipal directa, la descentralizació dels serveis, la cooperació i concertació amb les entitats i la innovació conceptual i organitzativa per integrar les intervencions sectorials. Enric Truñó, que durant la seva trajectòria com a regidor va viure des de diverses perspectives aquestes actuacions, efectua una detallada relació de plans, serveis i equipaments que va més enllà de les polítiques de benestar social i de promoció econòmica per incloure també d'altres polítiques locals amb un impacte significatiu sobre la cohesió social.