Al llarg de la segona meitat del segle XX, allà on ha escalat una guerra o una revolució, allà on s'ha produït un cop d'estat o s'ha ensorrat un imperi, Ryzard Kapuscinski hi ha estat gairabé sempre per explicar-ho. la revolució del clavells va suposar el final del colonialisme portuguès i va fixar la proclamació de la independència d'Angola per al dia 11 de novembre de 1975. Tres mesos abans, Kapuscinski s'instal·la a Luanda, des d'on assisteix a l'èxode blanc: observa com van abandonant el país metges i enginyers, bombers i policies, corresponsals estrangers i enviats especials..., fins i tot els gossos. Mentrestant, Kapuscinski, testimoni excepcional d'aquesta desbandada, veu com la lluita per controlar la capital i el futur estat sobirà va estenent la guerra per tot el país i sembrant el caos, la desolació i la mort. Quan l'últim avió és a punt d'aixecar el vol i l'últim vaixell a punt de salpar, Kapuscinski pren la decisió de quedar-se a Angola fins a la data assenyalada. I no perquè sigui un heroi o un boig, sinó perquè la seva curiositat innata i el desig irrenunciable de veure les coses amb els seus propis ulls per poder explicar la veritat tenen més força que la por de morir deshidratat o metrallat.á