Quan l'Alícia sent l'olor del cafè que el seu espòs, el senyor Jules, li ha preparat, s'aixeca del llit. Aquest ritual es repeteix cada dia, cada dia fins al matí que l'Alícia se'l troba sense vida al sofà de la sala d'estar. Mentre Jules es va convertint a poc a poc en una estàtua que sembla feta de marbre, l'Alícia fa memòria del passat i aconsegueix dir-li allò que no havia tingut mai cor per expressar. En el procés d'adonar-se de la pena per la pèrdua del seu marit, David, un nen autista que viu al mateix edifici, n'esdevindrà part imprescindible de manera inesperada. Aquesta commovedora novel·la belga ha estat traduïda a moltes llengües i ha esdevingut tot un fenomen; hi ha hagut països on se n'ha venut més de 120.000 exemplars.