Daniel Brühl, actual revelaciód el cinema euroopeu, passeja durant tot un dia per Barcelona. Baixa del Tibidabo, la muntanya que domina la ciutat, i s´atura a Gràcia, el seu barri preferit, abans de seguir cap al mar. Pel camí es troba apassionats jugadors de petanca i verdulers sorollosos, mentre recorda el seu avi, un auster andalús que havia estat cronista taurí, i també la Marie, el seu primer amor, a qui va voler impressinar saltant des d´una torre de deu metres d´altura. De mica en mica es deixa portar sense rumb per la ciutat. Quin lloc pot ser millor per perdre-s´hi que Barcelona?