Una xiqueta plena de vitalitat, malgrat la malaltia que pateix, esdevé una metàfora de l'entusiasme i la fragilitat amb què uns jóvens preparen una representació de teatre en valencià en plena dictadura franquista. Han d'esquivar tota mena de dificultats: des dels entrebancs de les autoritats fins a la indiferència de molts conciutadans. Però això no els dissuadeix de mamprendre una empresa que, amb el pas del temps, esdevindrà una fita en la recuperació de la cultura valenciana de la postguerra: la representació a Sueca, l'11 d'octubre del 1952, de La bona nova a Maria de Paul Claudel.Ficció i realitat es barregen en un argument farcit de referències literàries. Francesc de Paula Burguera, Joan Fuster, Fermí Cortés, Xavier Casp, Charles Péguy o Paul Claudel ens permeten copsar que no hi i ha mur prou fort que no es bade si hi fiquem un bri d'esperança.