Petit recull d'històries, més que urbanes, barcelonines, de final dels vuitanta, quan desapareixen alhora dues o tres Barcelones. La Barcelona històrica, poruga, casposa, de la postguerra, de façanes brutes, que entrava en un procés irreversible d'extinció. I la Barcelona pocavergonya, descarada, gairebé revolucionària, que havia arribat a espantar l'aparell de l?estat tot just mort el dictador i que començava a canviar, a estovar-se.Són històries bàsicament nocturnes, distorsionades, amb cares regalimant rímel escorregut o amb mitges de reixeta abaixades fins a mitja cuixa per tal de poder orinar sobre els cubells d'escombraries.Són històries de quan la Rambla encara era la Rambla i els dugstores oberts eren com fanals en la nit on arrecerar-se.Vint anys més tard, aquells personatges ressusciten i tornen, de la millor manera possible, a través d'aquests relats d'agraïment i de pena, amb els quals l'autor va intentar transportar al elctor una part d'aquell ambient que ara recuperem.