Francesc Mateu Nicolau (Palma, 1847-1913), fou el baix cantant més important de la segona meitat del segle xix. Cantà amb el nom artístic de Uetam, anagrama del seu llinatge patern. El seu descobridor fou el mestre Joan Goula i Soley, aleshores director del Teatre Principal de Palma, de la mà del qual va debutar en aquest teatre el 27 de novembre de 1869. Uetam va desenvolupar una extraordinària carrera musical als principals coliseus d’òpera d’Europa, com el Teatre Imperial de Sant Petersburg, on cantà sis temporades com a primo basso absoluto. Va obtenir èxits clamorosos al Teatro Real de Madrid i també a Barcelona, al Teatre Principal i el Gran Teatre del Liceu. A Itàlia es donà a conèixer al Teatro Pagliano de Florència i al Teatro Argentina de Roma. Uetam va esdevenir un baix de luxe per a qualsevol repartiment i compartí escenari amb les millors veus de la seva època, com la diva Adelina Patti o el tenor Julián Gayarre. El seu Art canor li va reportar diversos reconeixements oficials, com la condecoració de la Reial ordre d’Isabel la Catòlica, la Creu al Mèrit Naval, la de Cavaller de la Reial ordre de Carles III i, pòstumament, el títol de Fill Il·lustre de Palma. L’autor, a partir de l’extensa correspondència del cantant –el corpus epistolar el conformen 6.470 cartes–, ens ofereix un retrat del cantant que va més enllà de l’estricta vessant operística. A banda de les cartes, la biografia consta també d’una selecció de crítiques extretes de les principals publicacions periòdiques de l’època i d’un bon nombre de il·lustracions inèdites. Pere Martorell, amb aquesta obra, pretén reivindicar i difondre la figura d’un mallorquí universal.