L’aparició del llibre "Turistes, sirenes i gent del país" (1966), de Manuel Costa-Pau, desvetllà una gran expectació. El que provocà més sorpresa fou, sobretot, la manera com tractà un tema de gran interès que, en aquells moments, constituïa tota una novetat plena d’incògnites: la irrupció del turisme de masses als Països Catalans. Lluny d’un informe ple d’estadístiques i d’àrides dades econòmiques, l’escrit era una lúcida anàlisi de la qüestió, molt rigorosa, però també extraordinàriament amena i divertida per a tota mena de públic. Les dades econòmiques i sociològiques es combinaven amb la vivència que el fenomen havia provocat en la gent del país (i en els mateixos turistes). Crítics i periodistes significatius de l’època, com Carme Barberà, Francesc Roca, Robert Saladrigas, Sempronio, Joan Guillamet o Àngel Carmona o, més recentment, Joan Ferrerós celebraren l’aparició del volum i lloaren el nou autor.