Tralla per als penitents és un bon exemple de com cal tractar la realitat personal, sempre anecdòtica, especialment femenina, per elevar-la al rang d'una transcendència reconeguda: drama individual i drama universal. Una igualtat que només pot ser establerta per una poesia intel·ligent i emotiva. Poesia -en el cas de l'Esther Aure- on s'apleguen veritables troballes imatgístiques, producte d'una constància i d'una aplicació sense defalliment" (del pròleg de Màrius Sampere).