El caminant-escriptor surt de Martorell, travessa el riu Anoia, segueix nedant, empalma amb el Mississipí, surt xop de l'aigua i trepitja Amèrica. Algú ha notat la diferència? L'elegància dels textos que teniu a les mans fan que no ho noti ningú. Els misteris són universals i el caminant-escriptor ho sap i en fa bandera. Amb un frontal, grata allò que se'ns escapa: les cançons dels avis, la saviesa del patrimoni oral. L'hereu de Sam Shepard i Patti Smith ho té molt clar: caminar és una forma de pensar, caminar és un gènere literari. I si Werner Herzog va travessar el gel per salvar una amiga, sembla com si Jordi Benavente caminés per salvar les coses que estima.