Reparteix les seves dèries entre els estudis de Filologia Catalana i les formacions científica i musical. L’estudi de la literatura li fa palès que és el resultat del paisatge en què viu. Apassionat per autors com Carmelina Sánchez-Cutillas, Palau i Fabre, Basilio Sánchez, Keuchkerian, Zygmunt Bauman, així com per l’escenari literari italià del segle XX i els estudis d’obres medievals. Ha recitat amb el grup Contracolp i publicat a les revistes Gargots: Revista literària i Capicua.

Tota flor sense cossiol és el poemari que li ha permés dirigir la força de les paraules cap a la destrucció de la realitat que el conforma. Cano basteix el seu primer llibre a partir d’un ús paradoxal i suggerent d’imatges per tal de dibuixar el trànsit d’un jo que qüestiona els fonaments de l’existència i les possibilitats del llenguatge i la creació.