D’Hendaia a Errenteria, de Sant Sebastià a Pha Ngan, les protagonistesd’aquests contes comparteixen la necessitat d’afrontar un conflicte íntim queles ofega en silenci. «Poques vegades m’he sentit tan contenta com la primeravegada que vaig entrar per la boca d’aquell forat», diu una d’elles, mentrerecorda també les restes de terra que li van quedar enganxades sota les unglesdesprés de cavar amb les seves pròpies mans: potser l’única manera que vatrobar de desenterrar la veritat. En aquests relats, Eider Rodriguez desplegatota la seva potència narrativa i ens mostra com, a vegades, un objecte quoti-dià o un petit gest ens poden despertat de la letargia. A Tot era el mateix forathi ha frases que no es diuen mai, un furt menor, matins desmenjats al costatd’un amant i l’absència d’unes magdalenes.