Hi ha la creença que les llengües arriben a ser extremadament diferents les unes de les altres, com una manifestació més de la irreductible diversitat de les cultures humanes; i encara que és evident que aquesta opinió es basa en un punt de veritat, és també cert que sota tantes diferències en la superfície (en la gramàtica i, de manera més clara, en el lèxic) subjau una unitat que probablement representa un reflex de la unitat en els processos cognitius de l'espècie. Aquest llibre ofereix una visió panoràmica, tot i que necessàriament superficial, d'aquests patrons comuns, enfocada des d'una perspectiva funcional, en què les formes lingüístiques es veuen com el mitjà d'expressar eficaçment determinades funcions semàntiques i comunicatives. La descripció d'aquestes estructures està il·lustrada amb exemples trets de nombroses llengües.