Tinc pipí i altres contes és una selecció de relats curts que tenen una cosa en comú: passen en llocs ocults. Sigui el lavabo, el dormitori o la soledat d?algú que nega tenir-la. El gènere de cadascun és un ventall de cartes d?emocions. Sovint n?identifiquem la tristesa, l?angoixa o la por. Però també hi ha felicitat. Hi ha somriures. Intimitat. Llocs ocults és un dels relats que enceta el llibre. Comencem a veure la direcció de la resta dels relats i la psicologia dels personatges que en poden formar part: «Darrere dels nostres ulls estem sols. Em tranquil·litza saber això quan em sento saturada de la gent, i de les seves veus. N?hi ha tantes. [?] Quan parlo en veu alta, però, només en sé fer una d?elles. Amb la que em reconeixen per telèfon i amb la que em desconec quan està gravada a algun lloc.» L?essència de cada personatge s?insinua a la intimitat. Amb els ulls oberts que semblen tancats. En els llocs on no els pot veure ningú. Això és el que li interessa a l?autora. Veure com una persona o un gos o una persona que es comporta com un gos poden arribar a reaccionar amb la soledat i amb el món.