A finals dels anys vuitanta, Terra de crims va suposar una nova experiència narrativa de Valerià Pujol (Premià de Dalt 1952- 1992); una obra que s'endinsa en el registre de la literatura popular i que s'allunya de la recerca transgressora de títols anteriors, com la novel·la Interruptus o els contes de Mantis i altres transformacions. Tractant el gènere negre des d'una tradició costumista, Terra de crims recull un seguit d'històries, més o menys reals, situades al món rural i que tenen com a nucli o com a marc narratiu la història d'un assassinat o un intent d'assassinat. Als relats que configuren aquesta autèntica precursora novel·la fragmentada hi trobareu les tafaneries, les enveges, les baralles familiars i les punyeteries dels pobles petits i mitjans de fa anys. Hi ha personatges de tota mena: el metge, el beneit, el marginat, l'indià, el ric, el pobre, formant un retaule tragicòmic que l'autor descriu amb un llenguatge viu i ple de modismes.

(Premià de Dalt 1952-1992) Poeta, narrador, articulista, docent, activista cultural i polític. Va publicar els llibres de poesia El crit i la paraula (1973), Tricefàl·lia (1975) (amb Salvador Solé i Joan Foni), Doble fons (1977), Destinatari d'albes (1980), Limito al nord només amb el teu sexe (1981), La trista veu d'Orfeu i el tornaveu de Tàntal (1982), La xarxa del Númida (1986), Els breus estius (1989). De narrativa curta Mantis i altres transformacions (1983), Els conys saborosos (1986), Terra de crims (1987), i les novel·les Interruptus (1981) i Palmira (1991). Com a traductor, destaca la versió de la Història de l'ull, de Georges Bataille. Va guanyar els premis Carles Riba de poesia, el Documenta de narrativa i el Nacional de la Crítica, entre altres.