«De la putrefacció també en poden néixer flors, i entre els cards florir un llir. Aquesta és la tesi bàsica que assenyalen explícitament els poemes prohibits de Baudelaire i el columnisme infame de Sostres. Una societat decaiguda ofereix els seus moments de dolçor a qui està disposat a assaborir-los».Abel Cutillas analitza, en aquest assaig que explica l?origen de la modernitat literària, les correspondències entre dos escriptors que fereixen el lector. Des d?èpoques i ciutats diferents, posen llum en un entorn de mediocritat generalitzada i s?enfonsen amb el món que ells mateixos contribueixen a destruir. La seva prosa desaprensiva és un refugi que ens empeny a buscar eternitat i intimitat.