Síria sense flors és un doble viatge al cor de la bellesa i dela barbàrie. És una travessia en què la viatgera, igual queUlisses, cerca la seva Ítaca particular fent del temps un soltemps, el de l'horror i el de la subtilesa, el de l'amor i el maimés, entrellaçant-se en uns poemes amb tota la força lírica ireivindicativa de la poesia en majúscules escrita sense concessions.Amb aquest poemari Àlvarez Roig ha escrit un llibredefinitiu, fundacional i redemptor d'una realitat tan properacom ignorada pels ulls d'Occident, que prefereix obviarl'existència de tots els pobles desheretats de la terra. L'obrafa de pont entre cultures, entre passat i futur i entre el jo il'altre. Síria sense flors fa reviure els morts, sacseja els vius isuposa una nova fita dins d'una trajectòria poètica coherent,sòlida i madura.