Sense illes ni sirenes. Viatge per la Grècia sòlida és el relat, escrit i visual, d?un primer viatge a la Grècia continental, viscut no com una guia ni com un exercici erudit, sinó com un recorregut interior, fet de paraules i d?imatges, on el paisatge, les pedres i els referents literaris i iconogràfics guien la mirada dels autors. Parteix de la tensió constant entre el pòsit cultural d?on parteixen les perspectives dels viatgers i l?adaptació a les circumstàncies particulars d?una travessia per la Grècia «sòlida», lluny de les illes i dels clixés, seguint carreteres, museus, ruïnes i ciutats marcades pel pas del temps. D?Atenes a Tessalònica, passant per Micenes, Epidaure, Olímpia, Delfos, Meteora , el viatge s?articula com una suma de mirades: la clàssica, la contemporània i la de la pròpia experiència. Les pedres dialoguen amb Homer, Plató, Aristòtil, Fídies o Praxíteles, però també amb escriptors i artistes contemporanis i amb els cafès, els mercats, els hostals mig buits i les converses compartides. El llibre avança en forma de doble dietari, literari i fotogràfic, confrontant la Grècia llegida i imaginada amb la Grècia caminada i percebuda. No s?ha intentat d?explicar Grècia, sinó contar què ens passa, la manera com amb ulls atents, assumim que viatjar ?com llegir o contemplar les obres d?art? no és comprendre-ho tot, sinó deixar-se transformar, encara que siga només un poc.Sense illes ni sirenes. Viatge per la Grècia sòlida és el relat, escrit i visual, d?un primer viatge a la Grècia continental, viscut no com una guia ni com un exercici erudit, sinó com un recorregut interior, fet de paraules i d?imatges, on el paisatge, les pedres i els referents literaris i iconogràfics guien la mirada dels autors. Parteix de la tensió constant entre el pòsit cultural d?on parteixen les perspectives dels viatgers i l?adaptació a les circumstàncies particulars d?una travessia per la Grècia «sòlida», lluny de les illes i dels clixés, seguint carreteres, museus, ruïnes i ciutats marcades pel pas del temps. D?Atenes a Tessalònica, passant per Micenes, Epidaure, Olímpia, Delfos, Meteora , el viatge s?articula com una suma de mirades: la clàssica, la contemporània i la de la pròpia experiència. Les pedres dialoguen amb Homer, Plató, Aristòtil, Fídies o Praxíteles, però també amb escriptors i artistes contemporanis i amb els cafès, els mercats, els hostals mig buits i les converses compartides. El llibre avança en forma de doble dietari, literari i fotogràfic, confrontant la Grècia llegida i imaginada amb la Grècia caminada i percebuda. No s?ha intentat d?explicar Grècia, sinó contar què ens passa, la manera com amb ulls atents, assumim que viatjar ?com llegir o contemplar les obres d?art? no és comprendre-ho tot, sinó deixar-se transformar, encara que siga només un poc.