Un Cioran pessimista essencial, destructor de totes les certeses i dibuixant infatigable i obsessiu de la vida com l'absurd perfecte. Un Cioran que defensava que «el fet que la vida no tengui cap sentit és una raó per a viure, l'única en realitat», l'home que confessava «haver comès tots els crims, excepte el de ser pare». Un Cioran que és font d'inspiració per a Jaume Vicens, que ens ofereix aquest poemari provocador, el més madur i transcendent del poeta.