"Roser de tot l’any. Dietari de pensaments religiosos" fou publicat al llarg de l’any 1893 a les pàgines del setmanari "La Veu de Catalunya". Verdaguer va elaborar aquest dietari poètic mentre vivia un moment personal convuls: era expulsat del Palau Moja i se’l confinava a la Gleva, apartat de Barcelona, la ciutat que sempre havia estat el seu centre vital com a religiós i professional com a escriptor.

"Roser de tot l’any" és un conjunt de 365 poesies marcades per la immediatesa del dia a dia i alhora una bella mostra del que es coneix com a «poesia periodística». Al llibre, que tingué una gran acollida, Verdaguer hi posà en pràctica els procediments poètics moderns que preconitzaven els poetes i crítics de generacions més joves. Roser de tot l’any és un llibre «d’amors» dedicat a les figures més representatives de l’ideari religiós de Verdaguer, així com també un recull tenyit de dolor a causa del daltabaix vital que vivia.