La intenció inicial de la correcció política era bona, lluitar contra la discriminació de les minories, però s'ha acabat convertint en un prejudici, en un tic ridícul del llenguatge, en una mena de doctrina que ho infecta tot: l'ensenyament, la sanitat, la vida política, els mitjans de comunicació...Com que hi ha coses que no es poden dir -que ni tan sols es poden pensar!- com que hi ha realitats que el discurs políticament correcte es nega admetre perquè no encaixen dins del seu esquema, hi ha molts problemes que no s'afronten o que s'afronten malament. I així, els teòrics beneficiaris de la correcció política en surten més malparats que altra cosa. Ha arribat l'hora de jutjar la correcció política pels seus resultats, i no per les seves intencions. Anthony Browne ho argumenta d'una manera rigorosa, en un assaig valent que ajuda a veure-ho tot més clar mostrant els estralls que ha provocat aquesta ideologia en la societat britànica. «Tant de bo pogués creure en la força revolucionària de la lectura, perquè una àmplia difusió de la traducció al català d'aquesta defensa radical de la raó i la llibertat podria fer avançar, més que cap llei ni govern, el futur d'un país ara mateix asfixiat per la correcció política.»