Es pot afirmar amb rotunditat que aquest recull de contes de Villalonga és una bona mostra de la millor narrativa breu que la nostra literatura ha donat durant el segle XX. En la tria efectuada pel professor Oleza es reconeixen les línies mestres que conformen l'obra de l'escriptor mallorquí: el to satíric, la caricatura esperpèntica, l'èpica de l'aristocràcia illenca en declivi, la passió per la psicologia dels personatges o el conte moral i filosòfic.