La Montse, una vegada més, l'encerta. I l'encerta no només per les coses que ens diu a Què he vingut a fer aquí?, sinó per com les diu. Sens dubte, la seva naturalitat i el seu estil desenfadat, que fuig en tot moment d'academicismes i de retòriques buides, confereixen al text un dinamisme inusitat pel que fa a l'àmbit del creixement personal. Temes ben diversos es van desgranant capítol a capítol en un format «fresc» i actual. De manera que, el que hagués pogut ser un poti-poti sense cap ni peus flueix harmoniosament i es converteix en una lectura d'allò més agradable i enriquidora. Poques vegades s'han tractat qüestions tan profundes d'una manera tan directa i entenedora. Això és gràcies a la senzillesa d'un text trufat d'expressions col·loquials, d'imatges metafòriques molt ben trobades i d'exemples que ens il·luminen i ajuden a clarificar els conceptes per tal que siguin assequibles a tothom, fins i tot a lectors no avesats en la matèria.