Ara mateix vivim en l’ull de l’huracà, en la crisi de totes les crisis. En aquest racó d’Europa i del món, se’ns està dient que s’ha acabat el bròquil, que ja no hi ha contracte social, que la democràcia i els drets socials no tenen per què ser compatibles. I que ho hem d’acceptar perquè no hi ha més remei. Però la democràcia no és votar per poder canviar governs sense poder canviar polítiques. La crisi és el fruit d’una profunda desigualtat, una desigualtat que el capitalisme financer només contribueix a augmentar, una desigualtat afavorida per una democràcia on decideixen els diners i no la gent. I mentrestant, l’austeritat que se’ns imposa no serveix per sortir de la crisi, sinó perquè alguns se n’aprofitin, aprimant drets com mai i privatitzant allò que fins ara era públic.