Fins al segle XIX les filatures i els telers s'havien propulsat amb l'energia que proporcionaven els molins d'aigua, els animals de tir i la força dels treballadors. A finals del XVIII, un revolucionari enginy va subministrar a la indústria un nou tipus d'energia amb una potència impensable fins aleshores: el motor de vapor. Per poder funcionar, els motors de vapor precisaven de grans quantitats de carbó d'hulla, un combustible escàs i de pèssima qualitat al nostre país i, el poc que s'obtenia, era de pèssima qualitat. El gran productor d'hulla era la Gran Bretanya, país des d'on, amb vaixell, s'exportava als principals ports d'Europa, entre aquests el de Barcelona. La relativa proximitat de Mataró i la bona comunicació que, gràcies al recentment inaugurat ferrocarril, aquesta ciutat tenia amb el moll de Barcelona van fer que aquesta vila costanera esdevingués un dels nuclis més afavorits per la nova Revolució Industrial.Jordi Carbonell i Roure va néixer a Mataró el 1946, ciutat on ha treballat de cirurgià durant quaranta anys. Carbonell ha combinat els seus estudis de medicina amb la llicenciatura en filosofia i lletres, una carrera que avui, per influències anglosaxones, es coneix amb el nom d'humanitats. "Quan cremàvem les fàbriques" és la segona novel·la que publica l'autor. L'anterior, "El temporal de les faves" (El Toll editorial, 2011), era una novel·la històrica ambientada a la ciutat de Mataró durant els seglex XVII i XVIII, uns anys en què aquesta vila va esdevenir el segon nucli comercial més important de Catalunya. El llibre que teniu a les mans, "Quan cremàvem les fàbriques", és una altra novel·la històrica. També està ambientada a Mataró. En aquest cas, al Mataró de mitjan segle XIX, quan a la ciutat s'acabava d'inaugurar el primer tram de ferrocarril de l'Estat espanyol i quedava ben comunicada amb el port de Barcelona i, a través d'aquest, amb els nuclis industrials més importants del moment.