Gabriel García Márquez deia que tots tenim tres vides: una de pública, una de privada i una de secreta. L'autora ha convertit la història del seu avi en l'eix vertebral d'aquesta obra que reivindica la memòria –secreta, en molts aspectes– dels protagonistes de la Guerra Civil i, sobretot, de l'exili. Vides plenes de dolor, de solitud, de misèria i de silenci. Ell va ser una de les gairebé cinc-centes mil persones que es van haver d'exiliar d'Espanya a causa de la Guerra Civil. No militava en cap partit polític, ni volia anar a la guerra, n'havia perdudes moltes pel camí. El van mobilitzar el maig de 1938 i va ser destinat a la Flotilla de Vigilancia y Defensa Antisubmarina de Cataluña. Posteriorment, i dalt del guardacostes Alcaudón, va marxar cap a terres franceses. La seva vida es va apagar. O, potser no?