Vivim un moment d'incertesa absoluta, de canvi i desori global. El model social europeu occidental nascut després de la II Guerra Mundial el 1945 està arribant al seu final? L'estat del benestar i l'hegemonia de les classes mitjanes semblen perdre's en el passat mentre el present i el futur s'albiren plens de dubtes i pors.

Davant d'un panorama semblant, les respostes per part de les societats europees i occidentals en general han estat diverses. Si algunes han reaccionat a través de forces populistes o d'extrema dreta, de moviments de protesta al carrer i, a les institucions, des de posicions moderadament d'esquerres, a Catalunya s'ha produït un fenomen particular. El Procés independentista iniciat el 2012, amb els seus errors i virtuts, ha fet convergir en un mateix moviment de masses, horitzontal i de baix a dalt, la reivindicació d'un Estat català sobirà separat d'Espanya amb la supervivència de la classe mitjana i el canvi de rumb de les tendències econòmiques globals al centre.

El fracàs de la traducció d'aquesta doble dinàmica -on intervindran qüestions lingüístiques, de cultura política i polítiques governamentals i de riscos calculats- a una praxi articulada en partits polítics serà la clau per a entendre el no menys remarcable desconcert de l'independentisme català. Un exemple més de la desorientació de les societats europees.

Arnau Gonzàlez i Vilalta (Barcelona, 1980) és professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB. Autor d'una vintena de llibres, s'ha especialitzat en l'estudi del nacionalisme català al llarg del segle XX i de l'Espanya republicana. En els darrers anys ha centrat les seves investigacions en la mirada diplomàtica i periodística europea i americana envers la Catalunya del període 1931-1939. Actualment treballa en diferents aspectes relatius a la història de l'Argentina, del continent africà, sobre el fotògraf Antoni Campañà i de la diplomàcia francesa a la Catalunya franquista. Amb Gregal ha publicat, conjuntament amb E. Ucelay-Da Cal i P. Garcia-Planas, "Tumulto. Meditacions sobre l'octubre català" (2017), i amb Ucelay-Da Cal i X. M. Núñez Seixas, l'obra col·lectiva "El catalanisme davant del feixisme (1919-2018)". Properament publicarà amb la mateixa editorial: "Cataluña y Barcelona en la crisis europea. ¿Irlanda española, peón francés o URSS mediterránea?".