L'esclat de la Guerra d'Algèria i la malaltia de la meva mare, precipitaren els esdeveniments...

Quan vaig arribar a Eivissa, l'eivissenc sols es parlava al carrer i en família. La llengua castellana era la oficial, imposada a totes les Institucions públiques, començant per l'Ensenyança.

No em va ser difícil aprendre l'eivissenc, encara que els primers mesos vaig sentir-me com reclòs en una mena d'autisme. Vaig ser escolaritzat amb retard, a l'edat de 7 anys. A l'escola em canviaren el nom i jo vaig caure malalt. Però aquesta ja és una altra història.