Catalunya va disposar d'una àmplia i densa xarxa de pous de glaç, des del segle XVII, on es guardava a l'hivern el gel per al seu ús en arribar l'estiu. Tot i que l'ús de la neu i el gel per refredar es remunta com a mínim a la Grècia clàssica, no va ser fins al segle XVII que el seu ús es va estendre a tota la població. La indústria del gel natural va tenir una àmplia difusió fins ben entrat el segle XIX, quan va aparèixer la fabricació industrial del gel artificial. Amb la desaparició d'aquesta activitat els pous es van abandonar i van anar desapareixent, però encara en queda un important conjunt patrimonial. A les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès i Vallès Occidental tenim localitzats 40 pous ben documentats.