La vida a la Terra és en perill, o si més no la vida humana. Ja que la supervivència és la prioritat màxima de tot ésser viu i de tota espècie -ja que sense ella, no se segueix res més- haurem de concloure que el problema ambiental és el més greu que té plantejat actualment la humanitat. Com a proposta de solució es parla del desenvolupament sostenible, entès com aquell que no posa en perill la supervivència de les generacions futures. Però crec que hauríem d'anar més lluny i parlar d'un desenvolupament holísticament sostenible, que seria aquell que va més enllà de les qüestions tecnoeconòmiques. Aquestes són, sens dubte, condicions necessàries encara que no suficients. Un desenvolupament, en definitiva, basat en la recerca de les tres paus fonamentals, enteses com a equilibri: la pau amb la naturalesa, la pau social a través de la justícia i la pau interior. Aquest assaig, doncs, tracta de donar un referent si més no per a la reflexió, amb l'objectiu que el lector tregui les seves pròpies conclusions i extregui d'ell el que consideri més enriquidor.