Les obres aplegades en aquest nou fascicle de poesia escènica de Joan Brossa ùObjecte principal, El sabater, El rellotger i Gran Guinyolù van ser escrites durant la primera meitat de l'any 1957. El rumb de compromís social (per dir-ne d'alguna manera), que l'autor havia decidit introduir en els seus escrits al començament de la dècada ja havia quedat fixat com a paràmetre poètic en ferm i els recursos que poc o molt s'havien fet servir en peces anteriors s'aclimataren selectivament en uns textos que eludeixen les classificacions genèriques emprades en d'altres ocasions (farsa, tragicomèdia, etc.) i es presenten, ras i net, com a «obres». L'índole socialment compromesa d'aquestes no és incompatible amb una preocupació central per l'individu. Si molt convé, un aspecte és complementari de l'altre, perquè la solidaritat i la justícia només són possibles entre individus lliures, i en la recerca de l'emancipació personal, per assolir la plenitud en l'ofici de viure, els consemblants no sempre són aliats, de vegades per niciesa, de vegades per cobdícia.