Quan cansada de raure en l’ombra afable emprenguis el viatge, porta’m sempre dins teu en un racó menut del cor. No et seré cap escreix en l’equipatge ni cap nosa al teu dret de llibertat, p’rò si un jorn el camí se’t fa molt llarg i et sents confosa, feble o bé vençuda, jo dins del teu cor et seré el coratge que t’ajudi a esmenar l’equívoc pas.