Un text fonamental en la teoria postcolonial que examina els grups oprimits i el problema de la seva representació en la societat capitalista i patriarcal

Un text fonamental en la teoria postcolonial que examina els grups oprimits i el problema de la seva representació en la societat capitalista i patriarcal. Gayatri Spivak desenvolupa el concepte de «subaltern», encunyat per primera vegada pel marxista italià Antonio Gramsci als anys trenta. Gramsci va utilitzar el terme «subaltern» com a alternativa a «treballador» per descriure la posició subordinada i oprimida de la classe treballadora dins el sistema capitalista. Seguint el pensament de Gramsci, Spivak subratlla que els «subalterns» no només es troben en una posició d’opressió, sinó que també se’ls nega l’oportunitat d’afirmar els seus interessos i fins i tot de fer-se visibles.

En el seu assaig, Spivak aborda una àmplia gamma de qüestions –des dels intents d’intel·lectuals occidentals com Michel Foucault i Gilles Deleuze de problematitzar el tema fins a la representació del subjecte del Tercer Món en el discurs occidental. Spivak també analitza textos d’historiadors indis del grup anomenat "Subaltern Studies", cofundat per Ranajit Guha.

"El silenci estructural és reversible? Desapareix la subalternitat quan els subjectes tenen possibilitat de parlar –i ser escoltats–? O, com diu Spivak: podem reescriure el desenvolupament de la consciència de la nació?" — Mariona Lladonosa, del pròleg "Poden parlar els subalterns?"

"Què li cal fer a l’elit per estar a l’aguait de la contínua construcció de subalterns? La qüestió de la «dona» sembla especialment problemàtica en aquest context. És clar que, si ets pobra, negra i dona, tens aquest problema de tres maneres". — Gayatri Chakravorty Spivak