La ciutat de Lleida va comptar, durant la baixa edatmitjana, amb una densa xarxa d'hospitals encarregatsd'allotjar els visitants que hi arribaven. Aquest llibreanalitza aquests centres i els seus usuaris des de laconquesta de la ciutat, el 1149, fins a la fusió de tots elscentres hospitalaris en un de sol, l'Hospital General deSanta Maria, el 1454. A llarg de la baixa edat mitjana elscentres van consolidar el seu paper de receptors i distribuïdorsde la caritat, però també van esdevenir una einaper controlar i gestionar la pobresa urbana, cada vegadamés gran i temible ja que es veia en el pobre una font decrims i malalties. Davant els problemes econòmics quepatien els diversos hospitals el bisbe García Aznárez vadecidir, el 1447, iniciar el procés d'unificació.