Hi ha espais que són expressió sintètica d'una ciutat, d'un temps, d'una cultura, d'un grup humà. Algunes places -les millors- aconsegueixen transmetre aquesta dimensió. Sovint parlen, de manera precisa i concentrada, de la civilització que les ha construïdes. Una plaça és un buit, i és precisament l'ús que s'adapta a aquest buit públic el que sovint li dóna sentit i fesomia. És per això que són importants els perímetres que la defineixen, l'arquitectura que en dibuixa els perfils. Hi ha alguns usos, alguns moments, en què la definició d'aquest buit és el tema de màxim compromís urbà.