Objecte La implantació dels decrets de Nova Planta arran de la Guerra de Successió va comportar la supressió de les institucions d'autogovern, del dret públic propi i l'assimilació forçosa dels territoris de parla catalana al sistema estatal espanyol. Després de gairebé 300 anys, cal repensar els plantejaments polítics que es formularen i es formulen encara des dels Països Catalans per reformar el sistema polític espanyol, reconduir les seves relacions amb l'Estat i replantejar els mateixos fonaments de la seva identitat. Programa 1. Estat i nació a l'època moderna, a càrrec d'Antoni Simon, catedràtic d'Història Moderna i Contemporània, Universitat Autònoma de Barcelona. 2. El segle XVIII: un segle sense política?, a càrrec de Joaquim Albareda, catedràtic d'Història Moderna, Universitat Pompeu Fabra. 3. Federalisme i republicanisme, a càrrec de Pere Anguera, catedràtic d'Història Contemporània, Universitat Rovira i Virgili. 4. Conservadorisme i catolicisme polític, a càrrec de Ferran Toledano, director de projectes, Centre d'Història Contemporània de Catalunya. 5. Liberalisme, a càrrec de Francesc Roca, professor de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial, Universitat de Barcelona. 6. Catalanisme polític, nacionalisme i independentisme, a càrrec d'Agustí Colomines, professor d'Història Contemporània, Universitat de Barcelona. 7. Socialisme, comunisme, anarquisme, a càrrec d'Albert Balcells, catedràtic d'Història Contemporània, Universitat Autònoma de Barcelona. 8. Ideologies emergents, a càrrec de Vicent Partal, periodista i director de Vilaweb i Gustau Muñoz, cap de redacció de la revista L'Espill, Universitat de València; Jordi Casassas, catedràtic d'Història Contemporània, Universitat de Barcelona; i Étienne Tassin, professor de filosofia, Universitat de París VII - Denis Diderot.