La protagonista d?aquesta història és la pròpia història. Una història de moltes coses que tenen un nom, però que també en podrien ser molts d?altres. Per sobre de tot, és una història de vida. La vida d?uns personatges que han buscat i que amb valentia han volgut ser fidels al seu ideari vital i això els ha salvat i els ha unificat eternament en la seva particular història: aquesta. Perquè les persones som històries. Aquesta doncs, és una història tant onírica com real a la vegada. Una història resguardada per una omnipresent i meravellosa cançó: Santa Lucia, de Teodoro Cottrau. «El títol el va posar la mare. Ella sempre em deia que un dia, en aquell far, el més bell i vell dels fars, en deia ella, la lluna li havia explicat a cau d?orella que als fars hi comença i hi acaba el món a la vegada i que, d?aquesta manera, les històries que hi tenen lloc no semblen tenir mai un inici ni un final, i que si les estimem i les cuidem amb totes les nostres forces, ens donen infinits inicis i finals eternament».