A la primera postguerra, una colla d?intel·lectuals i prohoms catalans s?apleguen per formar una companyia d?elit de dansa tradicional: l?Esbart Verdaguer. Es tracta, en realitat, d?una eina peremptòria de resistència cultural en el clos ofegador del franquisme. La consigna: ?Si no podem cantar en català, ballarem en català?. Papallones i roelles, reivindicació del controvertit Salvador Mel·lo, és la història verídica d?un lliurament forassenyat a l?art, però també és una reflexió sobre la vigència de la nostra cultura tradicional i els difícils viaranys de la posteritat.