L'elaboració de la pansa escaldada en terres valencianes està testimoniada des de l'època de la dominació romana. Es tracta d'un peculiar sistema de transformació del raïm en panses que no ha variat quasi res al llarg de segles, es va mantindre en l'època morisca i al llarg del segle XIX es va convertir en la principal font d'ingressos dels pobles de la franja oriental de la Vall d'Albaida. La present obra documenta la petjada que aquesta activitat agrícola ha deixat en els paisatges d'aquesta comarca: els riuraus, unes construccions singulars del territori valencià, des de l'Horta Nord a la Marina Baixa. A la Vall d'Albaida encara se'n conserven un centenar, mostra d'una arquitectura genuïna i senzilla, amb materials dels voltants i en bona part construïda pels mateixos llauradors. Però, més enllà de l'arquitectura, a l'entorn de la pansa hi ha tot un món que inclou una terminologia pròpia, el qual monopolitza tant l'economia com els paisatges agraris d'una època, els aspectes gastronòmics, els etnològics, les relacions socials i els moviments migratoris. Al capdavall, aquest treball de recerca fa visible un món quasi oblidat que va tindre un paper cabdal en la història contemporània de la Vall d'Albaida, a fi de recuperar-ne les fites més representatives i acostar-les a la sensibilitat social de hui dia