Josep Vendrell i Maneges, nascut el 1918 a Sant Climent de Llobregat, on encara avui viu, que no ha tingut mai cap adscripció política i que ha treballat sempre de pagès, ens ofereix en aquestes memòries un relat impressionant de les seves vicissituds durant els anys de la guerra civil i del primer franquisme, que, com assenyala en el pròleg el Dr. Lluís Barraquer i Bordas, es poden dividir en tres parts: la crueltat de la lluita armada -entremig dels internacionals i enfront dels moros aliats de Franco-, l'extrema duresa del captiven mer hospitals i camps de concentració i treball de Cantàbria i del País Basc- i alhora la bella estampa humana d'un acolliment obert i sense reserves per part de la població i fins i tot per part d'alguns oficials franquistes i d'infermeres i monges dels hospitals de presoners. L'autor hi proclama l'horror de la guerra fratricida i hi fa un record emotiu de tots els morts del seu poble durant el conflicte.