Els protagonistes d’Ombres en la nit han patit en primera persona la gran tragèdia del segle XX, però això no fa que deixen d’estar vius ni d’arribar al lector traspassant les pàgines amb una força i una versemblança extraordinàries, virtuts ben característiques de l’obra de Ferran Torrent.

Text de contraportada

Un gitano supervivent de l’holocaust, Santiago Cortés, torna l’any 1947 a les terres valencianes on va nàixer després d’haver estat pres al camp de concentració de Dachau. El seu viatge a una ciutat sumida en la misèria de la postguerra espanyola, però, no obeeix a cap nostàlgia: forma part d’un grup tan estigmatitzat com ell, d’un escamot clandestí que té la missió de liquidar un pròfug nazi emparat pel règim franquista. Per això unirà les seues forces a les d’antics lluitadors de la República, a les de dos agents britànics del SIS, a les d’un espia soviètic amb una doble identitat insospitada i fins i tot a les d’un expert falsificador potser no tan entestat a oblidar el passat com pretén. Tots plegats s’enfrontaran amb una societat que sembla condemnada a repetir els mateixos errors que desencadenaren la seua insaciable set de justícia, o potser de venjança, perquè... ¿en què es converteix un ésser humà quan consagra la seua existència a caçar caçadors d’altres éssers humans? ¿I què pot acabar tenint més pes en una existència així, la seua ètnia o la seua ideologia?

Els protagonistes d’Ombres en la nit han patit en primera persona la gran tragèdia del segle XX, però això no fa que deixen d’estar vius ni d’arribar al lector traspassant les pàgines amb una força i una versemblança extraordinàries, virtuts ben característiques de l’obra de Ferran Torrent. I és que, més enllà de la pessimista i lúcida reflexió sobre la naturalesa humana que impregna la novel•la del principi a la fi, també hi ha el ritme trepidant i les elaborades trames que sempre han avalat l’obra de l’autor.