Diuen que no toquem de peus a terra. Diuen que jo tinc el cap als núvols i que l?àvia té núvols al cap.ELENA VAL Vaig néixer i visc a Barcelona. De petita, pensava que els dilluns podria ser ballarina; els dimarts, pintora; els dimecres, veterinària de lleons; els dijous, astronauta; els divendres, professora... Potser per això vaig voler formar-me en Ciències, vaig acabar estudiant Belles Arts i trobo a faltar ser música. Al primer estudi de disseny en el qual vaig treballar, vaig poder començar a fer feines relacionades amb la il·lustració publicitària. Des de llavors, a través del dibuix, he participat en projectes musicals, pedagògics i tèxtils. M?agrada dibuixar. És el meu llenguatge natural per transportar-me, sorprendre?m i aprendre. Dibuixo amb el llapis, el fang, els filferros, les pedres... De vegades, dibuixo també amb paraules per prendre nota de les imatges que no tinc temps de dibuixar.  M?interessen els mons onírics com a reflex del comportament humà. M?agrada dibuixar personatges perduts o descol·locats i malentesos silenciosos.  Segurament ha estat la consciència del pas del temps o la pròpia maduresa el que m?ha fet iniciar aquest projecte. Des del primer moment, m?ha semblat com si fos viu i es desenvolupés tot sol.