Pons, PonçPonç Pons, Menorca, 1956. Catedràtic de Literatura. Ha publicat les narracions Vora un balcó sota un mar inaudible, les novel·les L'hivern a Belleville, Memorial de Tabarka, les traduccions Quatre poetes portuguesos (Premi Cavall Verd de la Crítica), el diari Dillatari (Quaderns Crema, 2005) i els llibres de poemes Al Marge, Lira de Bova, Desert encès (Quaderns Crema, 1989), On s'acaba el sender (Premi Ciutat de Palma), Estigma (Premi Jocs Florals de Barcelona i Premi de la Crítica), Abissínia, El salobre (Premi Carles Riba), Nura (Premi Nacional de la Crítica 2006, Premi de la Crítica "Serra d'Or" 2007, Viola d'Or als Jocs Florals; Quaderns Crema, 2006) i Pessoanes (Premi Alfons el Magnànim i Premi de la Crítica de l'Associació d'Escriptors). La seva obra poètica ha estat amplament antologada i també traduïda a diverses llengües. Escriu a mà i entre espelmes en la caseta de còdols d'un terreny al camp que es diu "Sa Figuera Verda".He escrit aquest llarg poema per exorcitzar l?enyor. La meva irrenunciable, però difícil, condició d?illòman menorquí m?ha duit a ser estranger pertot. Pessoa diu que la poesia és l?estat rítmic del pensament i he volgut compondre?l, com si fos un oratori, un rèquiem, amb el ritme del dodecasíl·lab i, per raons de numerologia, estructurar-lo en set parts. Holan em va ensenyar que «hi ha moments, i poden durar anys, en què a l?home no li queda sinó parlar amb si mateix», i com el meu mestre Spinoza, que polia lents, m?aïll a polir paraules per poder veure, a través d?elles, amb més claredat el món. Menorca, tardor de 2001