El pes del simbolisme en l'obra de Gual és remarcable: el Maeterlinck llegendari, que es posa de manifest en 'drames musicals' com ara Nocturn, o el més realista, que és la base dels 'drames de món' com ara Silenci. En tots dos casos, destaca la presència del no-dit, el pes del secret i del silenci, l'expressió de les correspondències entre la natura i els 'estats d'ànima' o la intuïció de la mort. Amb la 'Teoria escènica' que precedeix Nocturn, Gual assumeix l'ideal wagnerià d'Art Total i defineix la síntesi de llenguatges com a 'conjunt escènic'. Aquest conjunt també s'aconsegueix amb el treball integrat dels actors, l'acord entre l'escenògraf i la idea global de l'espectacle o la reforma de les tendències interpretatives. Amb Gual, neix a Catalunya el concepte modern de direcció escènica.