És un relat que abriga un espai de quatre anys, els que van de 1936 a 1940, protagonitzats per Mariona, l'alter ego de Maruja Alfaro, que fa mem.ria de la infantesa des de la percepció que en té la persona adulta des de la seva actualitat. D'aquesta manera, el relat esdevé el retall d'una època a través dels ulls perplexos d'una nina davant l'atrocitat de la guerra, per. també amb tota la il·lusió de viure. A l'epíleg, l'autora revela que Mariona i la gent que l'envolta varen existir com també existiren els seus afanys, les seves lluites, el bagatge immens d'humanitat que portaven sobre el coll. Des de la seva enorme sensibilitat i des del seu coratge, el missatge de Maruja Alfaro, una dona que sap que no tot són flors i violes en aquest món, és clar: la vida no és una passió inútil.