Una exquisita proposta sobre la relació directa i personal de cadascú amb les obres d’art i amb les exposicions.

Professora d’art i cronista d’exposicions durant una bona colla d’anys, els punts de vista de Mercè Ibarz sobre qüestions artístiques són sempre personals, fonamentats i d’una gran lucidesa. En aquest llibre convida el lector a enfocar la mirada i establir una relació directa amb les obres.

Entre la memòria íntima, l’observació culta i l’anàlisi social, No pensis, mira és un assaig exquisit i estimulant, una mostra més de la intel·ligència, la sensibilitat i la claredat expositiva que defineixen l’autora.

Mercè Ibarz (Saidí, 1954) és narradora, crítica cultural, assagista i investigadora. És autora de La terra retirada (1993) i La palmera de blat (1995), reunides juntament amb Labor inacabada a Tríptic de la terra (2020): «Si teníem algun dubte sobre si Mercè Ibarz és una de les grans de la literatura catalana contemporània, precursora de tantes coses, amb el Tríptic de la terra s’esvairan de cop»  (Andreu Gomila, Time Out); «Ibarz és brillant i aquí ho mostra més que mai, perquè la història no domina, sinó que ho fan els personatges i la vivència» (David Castillo, La República). També ha publicat els reculls de contes A la ciutat en obres (2002) i Febre de carrer (2005), reunits ara a Contes urbans: «Als contes de Mercè Ibarz l’experiència real es transfigura com les imatges dels somnis» (Julià Guillamon, La Vanguardia), No parlis de mi quan me’n vagi (2010), Vine com estàs (2013), L’amic de la Finca Roja (2017) i Retrat de Mercè Rodoreda (2022). El 2023 va rebre el Premi Trajectòria pel caràcter pioner de la seva obra, caracteritzada per la fusió de gèneres i disciplines. El seu llibre més recent és No pensis, mira.