La Mireia Estruch, una dona de trenta i tants anys i mare de dues criatures, porta, en aparença, una vida més o menys convencional a l'Empordà. La monotonia en què viu s'acaba quan la seva família és víctima d'una estratègia ideada i executada des de les clavegueres de l'Estat. El passat de la Mireia Estruch, però, dista molt de ser el d'una persona convencional. La Mireia i el seu company, en Robert Dalmàs, a qui acompanyarem en un viatge a les arrels col·lectives que ens fan ser qui som i ser allà on som, formen part d'una generació hereva de moltes batalles perdudes -si és que se'n perd mai cap. Poder, lluites, passat i present es barregen per explicar-se i retroalimentar-se els uns als altres, en un diàleg que es va repetint al llarg de la història. Situada en el context de la Catalunya actual, No anem sobrats de bona gent proposa una immersió als soterranis del poder i al també semiclandestí món dels qui s'hi enfronten de manera radical.